Articles del Víctor
RECORDANCES VIATGERES – 19-
1
10-15.07.19
Per la Venècia de la Donna Leon,
i el seu Commissario Brunetti.
Fa
dies, per circumstàcies, per qué ho necessitava, i volia fer
teràpia, em va vindre de gust llegir llibres. I sí, em posà a
llegir com un poses, sense tele, ràdio, ordinadors, mòbils (hom en
té dels antics, sense cap vergonya i encara sobrevisc.). Remeno un
dels pilons de llibres, - dels que tinc arxivats a terra, per que és
moda, fa “cool”, i una mica “despreciat”, però...!-, i dels
que vaig trobar més a la mà foren novel-les de la Donna
Leon, moltes les havia llegit
diverses vegades i altres, poques, m'havien quedat sense finir-les, i
encara en tenia per començar. I així hem passà quatre dies (unes
30 o 40 hores o més, aprox.), llegint, o rellegint tres novel-les
completes i un tros més, del Commissario Brunetti,
matí, tarda i nit. Començà per: “ Acqua Alta”,
del 1996, publicada el 2007;
després Sang o Amor,
del 2015; Sang a les pedres,
del 2005; Cristall enverinat,
del 2006; i ara en segona tanda estic, amb la primera que va fer:
Mort a la Fenice,
del 1992, publicada el 2001. I amb més calma aniran seguint altres
que anirem enumerant. Tot això, refresca't, o no, amb la companyia
subsidiaria d'uns box-fan, que a la meva estança
sitgetana, feien poca cosa, ja que està encarada del matí fins al
vespre, de llevant fins a ponent, i sort de l'ajuda de l'aire de mar,
- que tinc a uns cinc minuts en línia recta -, i alguns dies, m'ha
salvat el dia i la...,la trista nit.
Aquests
quatre tres dies, “i pico” intensos de lectura, que encara
continuen, però amb menys intensitat. Ho vaig fer, amb uns ulls com
unes taronges, a poc a poc, amb paciència, i fixant-m'hi bé, com
els mussols. A mesura que anava llegint, tant intensament, m'anaven
creixent els llocs venecians, com: Calles, Campos,
...etc.,-
En
diuen ells, els autèntics, i està escrit en castellà. “Per
cert, fa molt temps, m'ho explicà una veneciana de soca rel, que
regentava un bar en una parada del “vaporetto” de la Giudeca,
dient-me que a la parla veneciana, hi havia paraules de molts
idiomes, per l'arribada de mariners d'arreu, durant cents d'anys
s'incorporà al venecià...-. M'anaven
passant pel davant com si fos una “peli”, parts dels molts
viatges que hi he fet. Fou llavors quan pensà a fer unes RECORDANCES
VIATGERES, al
meu aire,
i així començo:
Descobrint Venècia, Donna Leon
, i el seu Commissario Brunetti.
Després
de llegir com un desesperat els llibres de les aventures del
Brunetti, sense
voler-ho, m'he anat traslladant a la Venècia de les seves aventures,
que com sabem la majoria passen a la ciutat adriàtica dels Canals, i
així ens referirem als tres fets que estant relacionats, Venècia,
Donna Leon, i el Commissario
Brunetti. Amb els seus
recorreguts, les seves explicacions, i totes les vivències dels
personatges i els fets imaginats per l'escriptora nord-americana, que
des de l'any 1981, s'instal·là a Venècia. Encara que s'ha de tenir
paciència, doncs estant repartits per les prop d'una trentena de
novel.les, i sí, hom coneix mínimament Venècia, - i no hi ha anat
en el pla...” D'avui és dimarts i això és Bèlgica”,
ho pot anar seguint com si estès trepitjant els seus carrers
(calles), “campos”, carrerons, edificis, monuments, etc.
Dels meus viatges a Venècia.
El darrer dels meus, bastants,
viatges a Venècia, - va ser el 2008,- quan Donna leon, publicava La
dona dels teus somnis-, sí, hi recordo, era una ruta
d'aquelles meves, encara en el bus de l'EUROLINES, i la motxilla, amb
un pack de 15 o 20 dies, amb una ruta que anava de Barcelona-
Florència-Venècia-Budapest-Praga-Barcelona-, tinc de referència
que fou l'últim any que anà a Praga, i varen ser dues vegades, i la
darrera amb dos amics sitgetans. Hom calcula que fet i fet, duen ser,
des dels anys 1970 unes 8 o 10 vegades, miraré d'afinar el
recordatori més endavant.
Però
anem a la qüestió, i que primer, presentem escuetament els
principals protagonistes, que són Venècia, Donna Leon, i Brunetti.
Venècia.
(1)
Que
ús té de dir, - no ús espanteu ho farem de mica en mica,- hom
d'aquesta ciutat insular que des del punt de vista marítim i
comercial, va dominar el món, només cal mirar el Palazzo Ducale, es
va fundar al segle IX , però reconstruït entre els anys 1424 i
1442, uns 500 anys de com és en l'actualitat l' aspecte actual. La
denominada la Sereníssima,
en ple segle XXI, és una mena de gran Park Temàtic (que Barcelona
es vagi preparant, i no copiar-la.), i que a l'any la visiten més de
30 milions de turistes d'arreu del món i que l'omplen sense parar
cada dia de l'any. En contraposició als seus estadants, que són
entre 60 i 70.000. A més Venècia, ha esdevingut un lloc delicat,
que està avassallat per un munt de fenòments externs, com: Els 30
milions de turistes d'arreu del món; a part d'això per l'acció de
l'Acqua Alta; la pujada del nivell del mar; Actualment
la naveguen un munt de grans vaixells (amb milers de creueristes, com
a Barcelona) que passen diàriament pel bell mig de Venècia,
concretament pel Gran Canal. Aquests vaixells, fan unes grans ones
que retruquen sistemàticament contra els milers d'estaques que els
constructors ( fa cents d'anys) van clavar per construir la ciutat
dels Ducs, en forma de peix que ara per la globalització, admirem, o
no, tot el món.
Això
continuarà, però a poc a poc, m'he emocionat tant que he escrit,
també, una novel.la. A
la fí me n'adono que he estat uns dies llegint com un desesperat, he
fet com en Brunetti que és
un lector empedernit. Fins ara, amb el
Brunetti, la Donna Leon i Venècia. Continuarà.
Víctor Lluelles i Cardona
