L'ESTRANYA CARTA D'EN QUIMET, ALS REIS MAGS. - El conte de Reis del 2018.-

Articles del Víctor

El conte de Reis del 2018.

L'ESTRANYA CARTA D'EN QUIMET, ALS REIS MAGS.

04-06.01.18

Permeteu-me que abans de continuar amb els temes variats i polítics que ens han tocat el voraviu per dalt i per baix, - i pel que és veu no ha acabat pas tal com voliem,- m'ha s' acudit un altre conte del Quimet,i del seu avi Quim,- per decongestionar, i dedicat als Reis Mags.

…............

L'avi i el nét, i tota la família van passar un Nadal i un Cap d'Any d'aquells més clàssics ( ja sabeu els que es fan ara, on hi ha de tot i més, - es pugui o no-), on tota la família es va empatxar d'allò més, i que tothom diu : “Que tip estic, ja no puc més.”

Després de fer totes les xerinoles del món, amb una casa guarnida de tot i més, ( Arbre, un pessebre ven gros, amb totes les estances plenes d'atuells de tots colors, i les més lluents possibles - la majoria fetes a la xina-.

Quan havíem de fer car el Tió, abillat amb barretina i la manta de quadres vermells escocesos, - l'avi Quim sempre l'enyorava aquell tros de tronc, buit per dins, que un dia, de petitets l'hi portà el pare, aixó sí, ni recordava on l'havia trobat. Ja sabeu que en Quimet, que com sempre ho criticava tot, i són avi Quim, que en moltes coses n'estava d'acord, tot que ho trampejava com podia.

L'avantatge que en aquesta edat que tenia el nét, s'ho menjava tot, o gairebé,això sí un xic acel-lerat. Tot per obra i gràcia de la iaia Mercè, -que en Quimet l'estimava molt -,i de l'avi Quim que el van acostumar molt bé. La majoria de vegades a l'avi Quim pensava:_“Aquest xiquet, potser algun dia no deixarà ni el vernís del plat”.

…............

Després de xerrat totes les festes sobre els joguets, aquests dies surten de tot arreu i cada dia ( Tió, arbre, Pare Noel,i ttutti quanti.), fou llavors quan l'avi Quim li digué:_ “Fa molts i molts anys, quan el teu avi era molt petit...” _”au, vinga una altra batalleta” _ pensava en Quimet, _“aquest avi, també, n'explica cada una...”- , però l'avi continuava dient: _“...sí,petitissim, vàrem passar, - amb els teus besavis-, pel davant d'un aparador,on hi havia un cavall de cartó gran i maco,- a mi m'ho semblava-, em va fer molt goig, i ho escrigué a la carta,i sí,sí, m'ho portaren.En acabar-ho de desembolicar, vaig exclamar disgustat , OH!!, és de tartró...!,- no parlava gaire clar, i em pensava que seria de debò...-”

…............

Llavors va canviar de tema, i digué:_“Recordes el munt de vegades que estàvem al cotxe esperant que ta mare i la iaia ,compressin com unes posesses, tots dos jugàvem al “Veo-Veo”, i sempre guanyaves”. L'avi Quim es va posar seriós, encara que a la vegada conten i pensatiu, i li va continuar dient: _“Però sí en alguna cosa m'has guanyat, sempre és en el futbolí, que hi hem jugat pràcticament d'ençè que arribaves justet a les manetes dels jugadors, i mira't ara,ets més llarg, que un dia sense pa,i sempre m'has fotut unes pallisses fantàstiques.”

…............

Varen passar els dies, i malgrat que en Quimet, com son avi, no creia, ni n'era partidaris de totes aquelles “carallotades”, -deien ells-,desprès de moltes hores de xerrar, sobretot amb l'avi Quim, i encara pensà:_ “ L'avi, ja sap que no sóc molt de Reis.”, decidí escriure una llarga carta, adreçada no sabia pas quí, on hi posaria totes les deries que des de feia temps tenia arxivades a l'enteniment, i és digué:_”Un altre dia l'hi explicarè a l'avi Quim,”.L'endemá, abans de donar la carta al Patge Karim,- com sí fos un nen petit- , li va passar pel cap com un llamp: “ No se pas sí servirà per a re, però per provar-ho, potser no perdre gran cosa.”

Passada una estona el Patge Karim, quan no el guaitava ningú, va obrir la carta, empès ja que s'havia donat compte que aquell noi, era molt ganàpia per portar la carta als Reis Mags, i més en ple segle XXI, quan la qüestió de les noves tecnologies, fan que cada vegada s'escrigui menys a mà. I això és el que hi va llegir alt per alt:

“Majestats d'Orient, permeteu-me posar part d'un poema de l'admirat Pere IV, del seu llibre Circumstàncies*, on definia el que vull, més bé que jo.

“Déu :I tu, què vols? _Jo...Doncs jo sols vull—ei, si pot ser—:

Un poc de fam,i un xic de pa.Un poc de fred,i un poc de foc.Un xic de son,i un poc de llit.Un xic de set,i un poc de vi,i un poc de llet.I un poc de pau.Un poc de pas,un poc de pes,i un poc de pis.I un xic de niu.Un xic de pic,i un poc de pac,—o un xic de sou,i un xic de xec.I un poc de sol,i un poc de sal.I un poc de cel.Un xic de bé,i un xic de mal.Un poc de mel,i un poc de fel.I un poc de nit,i un xic de por,i un poc de pit,
un xic de cor,i poc de crit.I un xic de llum,i un xic de so:un poc de llamp,i un xic de tro.Un poc de goig,i un xic de bes,i un poc de coit.I a més del meu,un poc del seu,i un xic del llur.

Vull ser: ruc?- Clerc?-bell? -lleig?- dret? -tort? -gras? -prim?- llest? -llosc?-nou?- vell? -ferm? -flac?-bla? -dur? -buit? -ple?-dolç? - tosc? -sec? -moll?-greu? -lleu? -curt? -Llarg?,fosc? -clar? -xaix?, i fi?
Un poc de tot.I a més, què vull?.Un xic de seny.I un poc de temps.I un xic de món.I un poc de sort.I un poc de mort.I un poc de Vós.

Ei, si pot ser.”

Vostre. En Quimet, by Pere IV.

…............

*Cal dir que en Quimet, d'aquesta carta no havia dit re al seu avi Quim, que fou el que li va deixar el llibre Circumstàncies (1968),el segon que tenia, el primer,- comprat a Sabadell, l'any 1969- el va perdre. I tant al nét com a l'avi, de totes les poesies d'en Pere Quart,la que més els hi va agradar fou la titulada Tirallonga dels monosíl·labs, de la que ha posat una part a la carta.

No sabem que li van portar, però sí que ús desitgem BONS REIS (Republicans), I MILLOR 2018.

Víctor Lluelles i Cardona

http://elblocdelvictor.blogspot.com

EL 21-D, UNA JORNADA PARTICULAR. - (2 de 2)

Articles del Víctor

23.12.17-03.01.18

EL 21-D, UNA JORNADA PARTICULAR. - (2 de 2)

Com que aquest article, també,hem sortiria llarg, -potser més que la majoria-,vaig preveure fer-lo en dues parts, ja que com heu pogut veure a la pel·lícula de l'Ettore Scola del 1977- motiu d'aquest títol-,encara que l'acció dels seus dos intèrprets principals, l'Antonietta i el Gabriele,encarnats per la Sophia Loren i el Marcello Mastroiani, només durava un dia i justet,i la parafernàlia nazi-feixista durava molts dies, el mateix que la nostra JORNADA PARTICULAR, que per bé i per mal,podria durar eternament, l'allargarem uns quants dies més, fen un escrit com si fos una escudella de Nadal,- i per no avorrir als nostres lectors- hi posarem una sèrie d'ingredients literaris. Siguin reals, fictícis o imaginaris que supliran a la típica escudella de Nadal, i els seus ingredients: “És un brou típic català, resultat de la bullida de la carn d'olla (amb botifarra negra, blanca, pilota, carn magra de vedella, carn de xai, pit de gallina o pollastre, careta o orella de porc i cansalada... ), cigrons, patata i col. Un plat tradicional, que no té recepta concreta, i cadascú el fa a la seva manera.Per les festes de Nadal, és tradició afegir-hi galets grossos,que algunes vegades va farcida de petites pilotetes de carn o altres pastes.” , i encara que sigui una escudella imaginaria, que vagi de gust.

“22-D.Doncs sí, ja estem a l'endemà, i ja ha començat l'hivern de debò, i si algú li semblava que tot es congelaria, mai més lluny de la realitat, potser no es congelarà, ans al contrari, s'escalfarà d'allò més, ja que a Brusel-les el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, en una reunió interna de JxCat, va valorar els resultats del 21 de desembre, i s'expressà així mateix: “Espanya té un pollastre de collons...!!!”, segons les imatges que ha tingut accés La Sexta. A més el president legítim ha comparegut ha aquest migdia, on ha demanat una reunió amb Mariano Rajoy després de conèixer els resultats del 21-D, concretant que: “l'executiu espanyol hauria de repatriar tots els policies enviats a Catalunya des del setembre,treure de la Generalitat els homes de negre,i aturar les decisions sobre l'administració catalana”, i destacant que: “Ve el temps de la recepta de la política, ja que la recepta Rajoy ha fracassat”.

“24-D.És el primer dia del segon aqüeducte (dissabte, diumenge, dilluns-Nadal, dimarts-Sant Esteve), preparat per cel-lebrar la Nit de Nadal (ara per que no decaigui la festa és cel-lebra la “Noche Buena” i el que faci falta), abans la gent anava a la Missa del Gall, ara és un fet que gairebé ha passat a la història. Precisament avui s'han fet arreu de Catalunya, moltes Cantades de Nadales per protestar per l'empresonament dels presos polítics, la majoria dels integrants anaven grocs,hi han part s'han repartit un munt de gorres de Papa Noel d'aquest color- prohibit-.

“25-D,Nadal- I al vespre quan arribo a casa, poso la tele i en qualque cadena trobo que fan una vegada més l'inefable pel-lícula Ben Hur, la de l'any 1959 ( fins ara se n'han fet tres versions el 1925,1959 i la del 2016 , aquesta està dirigida per Willian (Willi) Wyler, amb Charlon Heston,Stephen Boyd, Jack Hawkins, entre altres. Basada en la novel.la de l'escriptor nord-americà Lewis Wallace,Ben-Hur, el titol original és: Ben-Hur: A Tale of the Christ, publicada per primer cop el 12 de novembre del 1880,considerant-se la novel.la més venuda fins a “El que el vent s'endugué”, de Margaret Mitchel el 1936, i es considera el llibre cristià més influent del segle XIX.Aquest on es narra la història de Judà Ben-Hur,un príncep jueu fictici, que va viure en l'època de la passió de Jesucrist i que va viure un munt de peripècies, -passant per galeres i ser gladiador- per culpa del seu germà adoptiu (Massala), fins a arribar a ciutadà romà i a la fi va arribar a creure en la nova fe, la de Jesucrist, encara que a mi sempre m'ha fet l'efecte que Ben Hur, al fons era un independentista jueu, contra la Roma que els tenia ocupats.

“26-D,Sant Esteve-Acabo aquest dia amb l'afegitó de Nadal, (El que excepcionalment celebrem a Catalunya i en alguns llocs d'Europa, i que el jove activista cultural Amadeu Carbó i Martorell(1970), ens explica molt bé en el seu llibre Celebrem el Nadal, dient: que la Catalunya Vella, del segle IX, pertanyent a l’imperi de Carlemany i al bisbat de Narbona, i la resta de la península Ibèrica,-cristiana,dominada pels gots-,era del bisbat de Toledo,així es crearen dues formes famíliars diferents.Per això a l’imperi carolingi quan hi havia alguna festivitat important anaven a la casa pairal, i essent Nadal, la festa més gran del calendari religiós, juntament amb les dues pasqües,les famílies es reunien al voltant de la llar.) I després de tornar-me a entaular per enèsima vegada, hi acabo el dia seguin el Concert de Sant Esteve, al Palau de la Música Catalana, amb la retransmissió que va fer TV3, Catalunya Ràdio i Catalunya Música,transmeten simultàniament en directe, amb la participació dels cors de l'Orfeó Català i el Cor de Cambra del Palau de la Música, i que per primera vegada, Catalunya Música i TV3 oferiren el senyal d'àudio i vídeo del concert a la Unió Europea de Radiodifusió, i per diferit a la Ràdio Finlandesa. Presentat en el format més tradicional, amb un programa de nadales i cançons catalanes i d'altres països.Va començar i s'acabà amb el "Gloria" de John Rutter, amb el primer moviment cantat per tots els cors al principi del concert, i amb el tercer moviment al final, amb l'Orfeó Català, Cor de Cambra, i els cors Jove, de Noies i Infantil, dirigits per Simon Halsey.Com és natural no hi mancaren "El noi de la mare" i "El cant de la Senyera", i una versió d'"Els Segadors", que cantaren tots els cors. (Sabeu que el Concert de Sant Esteve, té 104 anys d'història, un dels més antics d'Europa, més que el Concert d'Any Nou de Viena.Només interromput per la Guerra Civil,la primera postguerra i la gran nevada del 1962 a Barcelona).Va acabar amb el cant de la senyera, crits de llibertat, amb el vis i el Cant dels Segadors, de nou van sortir les estelades a dojó i tota la resta , i amb els crits d'In-inde-pen-den-cia, i Llibertat.

Nosaltres hem allargar uns dies la JORNADA PARTICULAR fent-la distesa,ja que segons com vagi la cosa, pot començar una sèrie d'altres episodis dignes de la Dimensió Desconeguda.

UNS BONS REIS (Republicans), i MILLOR 2018.

Víctor Lluelles i Cardona

http://elblocdelvictor.blogspot.com

EL 21-D, UNA JORNADA PARTICULAR. - (1 de 2)

Articles del Víctor

19-23.12.17

EL 21-D, UNA JORNADA PARTICULAR. - (1 de 2)

“De cop em va venir al cap el títol de l'article, el que volia posar per narrar aquests dies d'aquestes “Eleccions mai vistes a Catalunya,ni al món”,es tracta d' “Una jornada particular”, la pel·lícula italo-canadenca dirigida per Ettore Scola, autor del guió amb Ruggero Maccari i Maurizio Constanzo i música d'Armando Trovajoli,estrenada el 12 de desembre de 1977 (Una mica més de 40 anys), recordada principalment per les actuacions dels seus dos intèrprets principals: Sophia Loren (Antonietta),i Marcello Mastroiani (Gabriele).D'aquest film se n'han fet diverses versions teatrals,aquí el primer fou Josep Maria Flotats.També en l'espai que es desenvolupa estableix les tres unitats del teatre clàssic.”

“ Una història que és desenvolupa en ple període feixista italià, el 6 de maig de 1938, Hitler visita Roma, amb una gran rebuda-on tothom i té d'anar per força-,un dia de festa gran per a la Itàlia feixista, que havia arribat al seu 16è any de feixisme, i aquella era l'època de l’aliança amb el Tercer Reich. Aquell dia en una gran casa de veïns només queden la portera, Antonietta, una mestressa de casa trista i avorrida i Gabriele, un estadant homosexual que té por de la policia, una trobada de dues persones que tot semblava separar. Uns fets que passen mentre per la ràdio se sent la retransmissió de tot el que passa pels carrers romans.Per no fer un ”Espoiler”, direm que al final d'aquesta jornada particular, ambdós quedaran de nou empresonats, a Gabriele l'arrestarà la policia, i Antonietta, quedarà presonera de la família,i del deure conjugal.” Com veieu a part del nom “Jornada particular”, té unes certes similituds amb la repressió d'ara.

“El 19-D.Després d'acabar el meu Conte de Nadal, la tradició és la tradició,i d'haver rebut millors notícies,estic esperant que arribi el dia de “Reflexió”,- encara que de debò, no ho faig mai, i aquesta vegada menys-. M'espero que arribi el dia de demà, de broma, sí,sí,sí,de broma,sí,sí,sí de broma,i de passada estic visualitzant, encara que sigui dimarts,un nou programa de Polònia (el programa Polònia, que ja fa uns dotze anys a l' antena de TV3, i crec és un dels millors programa d'humor, política i societat del món, on és fant gacs i caricatures iròniques de protagonistes polítics i famosos,amb uns guions acurats i imaginatius que retraten i critiquen la realitat.),que han fet conjuntament amb l'ETB (Euskal Telebista),i que s'anomenat: “Un Vasco en Polònia”,que explica en clau d'humor,ironia i l'intel-ligencia de Minoria Absoluta, comandada pel Toni Soler, part del procés, i com s'ha arribat fins aquí.Haviam sí darrere d'aquesta hora llarga d'humor, critica i història, després de la “Jornada de Reflexió”, i una vegada passades les Eleccions del 21-D, d'aquesta surrealista Campanya sota l'espasa de Dàmocles del 155, a manera de nou Decret de Nova Planta,i que sí guanyen els Unionistes, ens volen: Desinfectar (Borrell dixit). Tot just acabat Polònia, em poso ha gaudir de la Sèrie corresponent de TV,i amb la seva dosi de rigor, per Desinfectar-me del garbuix d'informació.

“El 20-D. Ens trobe al mateix dia de la “Jornada de Reflexió”, una cosa que uns ho fan més que altres, molts diaris han posat descaradament, els seus a primera plana, o han anat a reflexionar als Mercats del país. Però els que sí que han reflexionat i fort, han sigut els del Club dels Unionistes, que han omplert Barcelona, Sitges, i tota Catalunya d'adhesius grandiosos amb la bandera de l'estanc-constitucional- que deuen valdre “una pasta”, ja que es veuen bones, però amb els diners de l'Ibex 35 i de molts altres i el suport de la Caverna Mediàtica i etcètera, es poden fer miracles. Per part dels indepes,, cal dir que la situació està apurada, pocs suports econòmics, i mediàtics, però molta imaginació, el suport de molta gent, i manta organització (Òmniun, Assemblea,CDR, ,Drets,Servidors públics de Catalunya,Universitaris per la República,Taula per la Democràcia,..)però amb el handicap de tenir molts denunciats, perseguits,imputats,exiliats i empresonats, -...i és de suposar que la cosa no canviarà pas gaire, guanyi qui guanyi, i no m'explico si guanyen els Constitucionalistes ( Cs, PP i PSC ), que tindrem 155 tota l'eternitat-,

“El 21-D.I ara sí, ja estem en plena JORNADA PARTICULAR , que de debò passarà a la història.I avui ja som dia de les Eleccions tan especials (UJP), i quan es vota en dia laborable - i ells (PP) s'ho passen pel voraviu- si fos a l'inrevés, i no ho hagués decretat el “Rei del 155”, com sí fossin un altre Felip V, amb un nou Decret de Nova Planta.En circumstàncies normals les Patronals (Foment,CEOE, Pimec,Ibex 35,...), s'haurien posat les mans al cap o millor dit a la cartera, si el que les tenien de convocar normalment ho haguessin establert en un dia Laborable,tenin en compte el munt d'hores de treball que es perden en unes Eleccions Generals, i que fa anys és fan en diumenge. Passen de les sis de la tarda i veig que diuen que aquesta hora, ja han votat un 68,5%, 5 punts més que les passades Eleccions, ja que en aquesta contesa es vota a la contra. Els Unionistes contra els Independentistes,o directament a l'inrevès, normal en una campanya tant identitària. Poso la tele (TV3), desprós pico a altres, - que no els arriben a la sola de la sabata-,i només estaven a màxim 2 % del recompte , quan sortia JxCat 42 escons, ERC 33, Cs 26, PSC 16, CUP 7, Comuns 6, i PP 4, o aixì, cosa que a la lògica no podia ser. Va passar el temps i amb moltes pujades i baixades s'arriba al voltant de l'una de la nit, amb JxCat 34 escons, ERC 32, Cs 37, PSC 17, Comuns 8, CUP 4, i PP 3. Després de molts recomptes l'independentisme s'imposa per 70 escons (un 47,5% o sia que gairebè és clavat al 27-S ), encara que el partit guanyador és Ciutadans amb 37 escons i el gran perdedor el PP, que ha baixat a 3 escons. Continuarà.

Acabo la meitat de l'article, minuts abans de les tres de la tarda del dissabte 23-D, avui, a més hi ha hagut el duel Madrid-Barça, que ha començat a la una del migdia i que ha acabat amb el resultat de 0 a 3, amb un gol al darrer minut.

De nou BON NADAL, i MILLOR 2018.

Víctor Lluelles i Cardona

http://elblocdelvictor.blogspot.com