19.12.17
El conte nadalenc del 2017.
Dedicat al Martin Willgerodt López i a tota la familia.
UN QUIMET, ALT, ENTENIMENTAT I MOLT XAFARDER.
S'atansa el Nadal, unes festes després de l'aqüeducte de la Puríssima Constitució,i molt prop d'un altre de semblant. Estem a la meitat d'un desembre congelat i calorós a la vegada, concretament el dia 13, Santa Llúcia. Ja ha passat un any més, i en Quimet que cada vegada està més alt, més llest i entenimentat. Mentre remena el mòbil com un desesperat, força endinsat a la xarxa, quan sent des de lluny que l'avi Quim canta una cançó, per a ell desconeguda:
_”Santa Llúcia la bisbal, tretze dies de Nadal,posarem el porc en sal, ...”
_”En Quimet, des de la distància només n'entén un xic i gràcies,i li diu a son avi: _“Quina tonada és aquesta, que fa tanta estona que cantes, sí que estàs content, perquè no continués una miqueta més,i encavat des del principi...”. _I l'avi, encara que no entenia pas re, es posa tot cofoi que el seu net li preguntés aquestes coses -. i continua cantant: _“...Santa Llúcia la bisbal,tretze dies per Nadal,posarem el porc en sal, la gallina a la pastera,el pollí al cap del pi..”._”Quina cançó més estranya, i que vol dir?, ja em diràs d'on l'has tret...?, comenta el net a l'avi, i aquest li aclareix. _”La cantava, sovint la teva iaia, - la meva mare-,sobretot durant aquestes festes,i una vegada, també. li vaig fer una pregunta semblant a aquesta teva,i em digué:La cantava, sovint la meva mare, i així successivament...”
Llavors en Quimet va pensar:_”Devia ser en l'època dels dinosaures...!!!”, això sí, no l'hi digué res a l'avi Quim, no l'hi hauria agradat gens ni mica, però li va insistir:, _“...Doncs me'm cantés més, sí la saps tota...” .
_“Redéu, si n'està de pesat,ara, amb la maleïda cançoneta...”,rumià l'avi, que li constata:_”Em sembla que la cançó era així...”.Llavors és posà a cantar amb unes ganes boges, per acontentar al seu nét - que era una de les coses que el feia més feliç-, això sí, exprimint-se el magí a dojo per recordar el màxim possible.
…....................
“Santa Llúcia la bisbal, tretze dies per Nadal, posarem el porc en sal, la gallina a la pastera, i el pollí a dalt del pi.Toca, toca Valentí. Ara passen bous i vaques,i gallines amb sabates, i capons amb sabatons...Correu, correu minyons,que la tieta fa torrons,el vicari els ha tastat,diu que són un poc salats.Ai el brut, ai el porc, ai el cara de pebrot”.
Quan va veure la cara de sorpresa,que va posar en Quimet…,en l'escoltar aquell tros més llarg i més ben cantat de la “Santa Llúcia...”, se l'acudí dir-li a son avi: _“Com es fa per què aquesta mena de cançons perdurin tant, encara que passin anys i panys -que dius tu-, i això que només es canten per aquestes dates i moltes no deuen sortir als mitjans més populars...”, i l'hi va recalcar: _“...i a més aquesta que cantes avui, es ven bé surrealista, i la meitat del que diu no ho entenc pas gaire”.
_”Mira Quimet,així és com la conec, o almenys com la cantava la meva mare, i si t'ho he de dir més clar, ara que no ens escolta ningú, vés a saber si és la que jo recordo, ja que la memòria està bastant fotuda”. “A més en alguns llocs l'he trobat barrejada en altres, o sia que estic fet un garbuix ...”
_”Escolta avi, per què no m'expliques algunes parauletes, algunes no he entés ni una mica, com: “Del tros primer, que diu “Santa Llúcia la bisbal, tretze dies per Nadal, ja comprenc que Santa Llúcia deu-ho ser de la Bisbal, i manquen tretze dies pel dia de Nadal...”
…....................
_”Os pedrè, ja m'ho comença a complicar...!!! Es diu l'avi,que no sap el que li espera...”_”Algunes coses les sabré, altres ni un borrall, però anirem fent el que podrem,” . Però que vol dir “ posarem el porc en sal...?”, rematxa en Quimet.
_” Fa temps,quan els porcs es mataven a casa, les parts grans , com el pernil, es posaven colgats en sal per la seva conservació i salat,ara industrialment deu-ho ser una altra cosa”, _sí a cada paraula li he de fer aquesta explicació, remugava l'avi...
_ “La gallina a la pastera, que vol dir?”- I amb la cara l'avi Quim, ja pagava, senyal que sabia la pregunta, com els concursos de la tele, començà a explicar: _“Molts anys enrere quan la gent, sobretot a pagès, es feia el pa, i la pastera era un atuell de fusta-com una capsa- de forma cònica,on si pastava la farina...), ho vaig veure a casa els avis.”
_”Veus això sí que ho sabia, però això del pollí a dalt del pi, ho veig irreal, no entenc com un pollí, ( sinònim de poltre petit o jovenet),que hi ha de fer damunt del pi.”
_”Sí això que ús he preguntat, és estrany, encara entenc menys, que vol dir: Toca, toca Valentí. Ara passen bous i vaques,i gallines amb sabates, i capons amb sabatons. Que passin bous i vaques i el Valentí, toquí no sé què, ho puc entendre, però que passin gallines amb sabates, i capons amb sabatons. Que fan aquestes bèsties amb sabates, i per acabar-ho de fer difícil”, _“Que els minyons, corrin darrere la tieta dels torrons salats, i el vicari diguí que són salats, bé!. Però que al final li diguin que és un brut, un porc, amb cara de pebrot. Ja no m'agrada tant.”
L'avi pensà: “Redéu, dels Capons no ha dit re”, així i tot no sabia com sortir-ne, al final digué. “ Ho han fet així, perquè fos en vers...”, i es quedà tan ample.
…..................
I així es van passar tot el dia de Santa Llúcia..., capficats en la cançoneta de “Santa Llúcia la bisbal..., que entre l'un i l'altre la disseccionaren com un ocell damunt la taula del Taxidermista.
A la fi, sense haver-s'ho dit - devia ser la compenetració d'anys- es feren una abraçada, d'aquelles que semblen infinites, i a l'uníson, pensaren:_” Mira que ens ho hem passat bé, jugant amb una cosa tan senzilla...”,“ ...Això deu-ho ser com la felicitat”.De cop unes llagrimetes,caigueren en paral.lel dels respectius rostres, i el net i l'avi és mantingueren callats. QUIN PARELL...!
… i ells, com nosaltres ús desitgem BON NADAL I MILLOR ANY 2018.
Víctor Lluelles i Cardona
