RECORDANCES
CERVERINES. (1) - 44 ANYS DE L'ESTACA D'EN LLUÍS LLACH A CERVERA.
09-18.04.16.
Fa
prop de 44 anys d'en Lluís Llach i L'Estaca a Cervera.
“
Recordo,
que fa molts i molts anys, gairebé 44, que en Lluís
Llach
va venir a fer un recital a Cervera, amb la seva Estaca
i que l'any següent, el gener del 1973 va anar a l'Olympia
de París...”
Lluís
Llach el 1972 a Cervera.
No
se quin dia era, ni de quin més, només se que fou l'any 1972
que en Lluís
Llach vingué a cantar a Cervera.
Recordo, un pèl borrós, que feia fresca, si amics, durant anys i
panys vaig conservar un petit programa de l'acte, imprès en un paper
marronós o potser veig ,que a la fi vaig perdre, ja sabeu que a
cada bugada es perd un llençol
,i hom algun cop n'hi ha perdut dues o tres. Aquell any l'Agrupació
Sardanista de l'època, volia fer i feia més activitats de les
purament sardanístiques , es va decidir fer un concert d'en Lluís
Llach,
que llavors, ja era un jove ( de 24 anys) reivindicatiu en els temes
antifranquistes i catalanistes, membre dels Setze Jutges, amb
importants cançons al seu sarrò, entre d'altres, la ja famosa
Estaca.
No recordo el perquè, el concert és vàrem
fer al Paranimf de l'antiga Universitat – borbònica – de
Cervera, un recinte rectangular força gran amb només dues entrades,
una a cada punta del rectangle. Que s'ompli de gom a gom, el que si
recordo que quedà tant atapeït que no hi va cabre ni la Guàrdia
Civil, que ens venia a controlar el que es feia i que es cantava -
doncs en aquella trista època L'Estaca estava prohibida pels
franquistes – Tot això, sí que recordo, doncs hom va tenir
l'honor de presentar el concert, comprovant com un public fidel i
entregat, malgrat tot, cantà L'Estaca
improvisadament.
Un concert memorable d'un jove Lluís Llach de llargs cabells,
acompanyat de Laura Almerich (a la guitarra clàssica) i altres que
no recordo. En acabar férem un sopar de pa amb tomàquet, i
etcétera, xerrant distesos amb en Lluís, - que ho tenia tot molt
clar- i la gent de l'agrupació parlant de tot una mica, sobretot del
futur de Catalunya. Fins, recordo, que després de la llarguíssima
xirinol.la - i com aquell que no vol la cosa.- ens ajudà a empènyer
el cotxe d'un amic de la colla, que no se si estava fred o baix de
bateria.
Lluís
Llach de Cervera l'Olympia de París
A
partir d'aquell concert, amb el fet de durant i després, quan
sapigué que en Llach l'any següent (1973) n'anava a l'Olympia
de París, vaig
escriure un article a La Segarra de Cervera que l'intitulá: “Lluís
Llach de Cervera a l'Olympia de París ”, o
així. Recital que va fer el 21 de gener de 1973, on cantà dinou
cançons acompanyat, - suposo com a Cervera- de Laura Almerich
(guitarra clàssica i segones veus), Rafael Ortiz (contrabaix),i
Jordi Jené (viola, trombó i percussió) on gravaren en directe el
disc Lluís
Llach a l'Olympia de París, amb
una portada d'un Lluís de llargs cabells, semblant a un poster que
tenia al pis dels pares a Cal Massot.
I
qui ho havia de dir...?
Des
de llavors Cervera a canviat molt, sobretot en el tema Nacional
ha avançat força, i si no mireu: Cada vegada que hi vinc la trobo
farcida d'estelades. O com el passat dijous 31 de març d'enguany, el
Ple de la Paeria de Cervera aprovà una moció
per declarar persona non grata el rei Felip VI,
i
el conjunt de la monarquia espanyola, a partir d'un text,
presentat per la CUP-PA, i aprovada pels quatre regidors de CDC , els
2 d'ERC, els d'Inse, Independents per la Segarra i del regidor de
l'Esquerra Independentista, i abstencions de MES i SiF.
Doncs
sí, qui ho havia de dir, que Catalunya i en Llach , han fet molts
canvis des d'aprop dels 44 anys d'aquell famós recital. Ara i
després de les Eleccions del 27S (el 27 de setembre del 2015), tenim
un Parlament i un Govern de la Generalitat de caire independentista –
això si patint dos mesos i mig de discussions - amb un Full de Ruta
de 18 mesos o més per bastir un procés per la República
Catalana. I que com veieu en
Lluís Llach,
l'autor de l'Estaca,
ara és protagonista directe de la nostra història, doncs passats
44 anys, aquell cantautor ara es dedica a la política, després
d'encapçalar
la llista de JxSí per Girona
com a independent, ara és Diputat de Junts pel Sí i president de la
comissió d'estudi del Procés Constituent, en lloc de la malaurada
Muriel Casals, hi ho fa amb tot l'ànim del món.
Petita
història de l'Estaca.
I
parlant de l'Estaca,
que ara es canta molt, els onzes de setembre, fins i durant la
campanya electoral del 27S, els partits i coalicions independentistes
la varen tocar, cantar i versionar manta vegades. L'Estaca és la
cançó que Lluís Llach va compondre al Piano del Mas Pi a Verges,
l'any 1968, a vint anys, a partir d'unes converses que va tenir amb
en Narcís Llansa i Tubau, més conegut per L'avi
Llansa
o L'avi
Siset,
el barber de Besalú, un republicà catalanista i anticlerical, que
fou regidor per ERC, també, de Besalú-, i passava els estius a
Verges a casa de la seva filla, allí jugava a la botifarra amb el
seu nét, Ponç Feliu, i la seva colla, on hi havia Lluís Llach amb
qui, també, anava a pescar al Ter. Una cançó
de
complement per al seu tercer disc senzill, que ha esdevingut una de
les cançons més popular del món en català. Se n'han gravat prop
d'un centenar de versions amb moltes llengües i estils. Difosa arreu
del món, un himne pel sindicat obrer polonès Solidarnösc,
entre altres. I que el 1985 la corejarem conjuntament amb milers de
persones al Camp del Barça.
“I
ara que ho tenim mig embastat, - encara que no el peu al coll-
continuem endavant, fent el que ens diu: L'Estaca
d'en Llach:
“Si
estirem tots, ella caurà i molt de temps no pot durar. Segur que
tomba, tomba, tomba...”
Víctor Lluelles i Cardona
