LA TRISTOR D`EN QUIMET. -El conte nadalenc del 2016.

Articles del Víctor

19.12.16

El conte nadalenc del 2016.

LA TRISTOR D`EN QUIMET.

“Saps avi, enguany no tinc ganes de fer el pessebre...!”, aquestes serioses paraules dels seu nét van deixar a l'avi Quim plenament fora de joc. Ja feia dies i dies que el veia extranyíssim d'allò més. Fou quan l'avi Quim li anava a contestar, just en el mateix moment en Quimet continuava la seva plàtica negativa, dient: “ I tampoc vull fer totes les altres pantomimes, que és fan quan s'arriba a aquestes Festes, n'estic ben cansat...!!”, i en Quim es va dir pel seu interior, _“ Jo també n'estic ben cansat, ... cansat, cansat,cansat,i cansat ...”,i aquelles paraules li van rebotar milers de vegades fins a l'infinit. I talment com si s'haguessin intercanviat els papers, per art de màgia, l'avi semblava verament el nen i aquell galifardeu que estava tant rebotat, l'home gran i entenimentat, i seriós com mai l'hi contestà, _“ No tu agafis així que no n'hi ha per tant...”, “No pots actuar així a la teva edat...”.

…..................

L'home estava completament perdut, ja que com passa a la majoria de gent -siguin pares , avis i etcètera- i els fills i els nets no creixent mai i hom sempre pensa que són xics. Però en Quim es va refer, dient-se: “Si no m'espavilo d'això no en sortirem...!!!”, i llavors decidit es dirigí al net :” Jo Quimet també n'estic de cansat,de com van les coses, i com la gent cada vegada es torna més individualista i només preocupem per les coses materials i sobretot per omplir-nos la panxa...”_, i el nen, - que estava fent un morro que semblava com si cantés l' Only You, de The Platters -, li contestà: “Veus avi, com tu també penses semblant com ho faig jo...” . I l'home pel seu interior tingué d'acceptar l'evidencia, però va voler “refredar el partit”, mentre en Quimet contraatacava. “Com pot ser que la gent, del primer a l'ultim ens passem tot l'any llençant-nos els plats pel cap, quan arriben aquestes festes, que el que prima són els regals, tothom fa la gran hipocresia d'anar dient indiscriminadament, Bon Nadal, Bones Festes. Merry Chrismas,Bon Any, i el que faci falta...”. _ Estava claríssim que aquell nen s'havia fet gran, i quanta raó que tenia, però son avi no volia llençar més al foc. I li va contestar: “Mira Quimet, jo ja sóc gran, i sempre ho he vist així, reconec que fa uns anys la cosa va canviant a pitjor...”

…..................

Llavors l'avi Quim, s'atura en estona pensatiu, aixeca els ulls a l'infinit i després els dirigeix a la taula buida plena de capses de trastos i figuretes, on havien de fer el pessebre, i pensa:“ Si no li dic, serà pitjor, amb aquest nen tan analista. Si no m'espavilo, això acabarà com el Rosari de l'Aurora, val més que m'avanci...” , i li continua dient: “Reconec que cada vegada al món va a pitjor, com et deia, No hi ha grans guerres, però n'hi ha moltes de petites i cruels que provoquen que el món sia una gran corrua de desplaçats que automàticament és converteixen en els grans paries de la història...” ._ Mentre l'avi Quim filosofava igual que el seu nét - potser per allò de què els testos s'assemblen a les olles-, aquest també pensava: “L' avi, diu de mi , però a ell deixa'l anar...” , i continuava dient:“...Tots veiem que al món cada vegada hi ha més pobres i la vegada més rics fins a arribar, gairebé, a la gran proporció de més d'un 80% de pobres , i tot això sense cap consciència i el que prima és la butxaca...i els que manen arreu s'omplen la boca d'igualtats.”

En Quimet que escoltava molt atent, a aquell avi tan entenimentat que tenia, va i li contesta: “ Tu avi, que ets tan llest que fas aquí parat, ...” . De debò que aquella conversa era com una mena de partida de Ping Pong, per no dir de Tennis, i no de Taula, que en aquest joc en Quimet en sabia molt més que el seu avi. I seguidament li replica: _“ Tot això que em dius es ven cert, però de passada estem fent malbé el món. Un món que de moment només en tenim un i gràcies. Mira, l'altre dia el mestre ens explicava que uns dels grans problemes que tenim en aquesta època, a part de moltíssim més és el CANVI CLIMÀTIC, que ningú en fa cas, i el carro ens va pel pedregar.·”, i s'atura pensatiu.

…..................

De passada l'avi pensava: “Amb això del Canvi Climàtic, no ha canviat ni una mica des de fa un any, és més dur que un adoquí, aquest marrec...”. No paraven gens ni mica aquell parell de cabeçuts, avi i nét eren com unes màquines de debatre ,mentre estant, i

com aquell que no vol la cosa tots dos es posaren a rumiar a l'uníson, l'un pensava (l'avi): “...és estrany que no m'hagí dit re de re , de la independència, i de les estelades...”, i l'altre (el nét),: “ Sort que l'avi no m'ha dit com altres vegades que la solitud la fa internet i no m'ha matxacat amb els telèfons mòbils ...” , eren ambdós com el pa i la gana.

…..................

Passaren els dies i el Quimet diu:“Saps que m'agrada, avi, d'aquestes festes, segurament ara em diràs que sóc, com diuen ara, un “vintage”, tu en diries un antic. Doncs a mi m'agrada: el Pessebre, el Tió- encara que sóc grandet-, els Reis, Els Pastorets, i també l'Arbre, …” . Quin crio més punyeter, pensa l'avi Quim, que alguna vegada no entenia re.

Després de passar-se un munt de dies discutint-se com uns desesperats a l'avi Quim li va semblar que en Quimet ja no estava tant morrut ni capficat, i llavors va creure que havia arribat el moment d'aplicat una estratègia per portar de nou, aquell net contestatari, però molt bon xicot, a la cleda del raciocini, i li diu: “Saps que Quimet, perquè no fem el Pessebre una altra vegada, seguin la tradició ...”, i després l'altre li contesta:, “...i podem fer l'arbre, posarem el Tió,...i escriurem la carta als Reis d'Orient...” , li va passar la tristor i s'ha animat a recitar un vers el dia de Nadal.

… i com ell nosaltres ús desitgem BON NADAL I MILLOR ANY 2017.

Víctor Lluelles i Cardona

http://elblocdelvictor.blogspot.com

Va passar el 1967: aviat farà 50 anys.

Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

Vilaweb

21 de novembre de 2016    Efemèrides
0 comentaris   

Va passar el 1967: aviat farà 50 anys.

* Gener: l’Escola de Disseny EINA comença les seves activitats.
* 27 de gener: el cantant Luigi Tenco es suïcida a Sanremo. Tenia 28 anys.
* 27 de gener: els astronautes americans Grissom, White i Chafee moren carbonitzats en incendiar-se, en un simulacre de vol, la càpsula de la nau en proves Apol·lo 1.
* 13 de febrer: obre portes la sala Bocaccio al carrer Muntaner de Barcelona.
* Març: TVE comença a emetre el programa en català “Mare Nostrum”, de caràcter informatiu i literari.
* 3 de març: homenatge a Jordi Rubió i Balaguer a la Facultat de Dret. La policia deté 17 persones i durant les gestions per alliberar-les es mor (quatre dies després, el 7 de març) el degà del Col·legi d’Advocats Frederic Roda Ventura.
* 9 de març: s’inauguren les parades fixes de venda de llibre vell del carrer Diputació, just darrere de la Universitat de Barcelona.
* 18 de març: primer recital de Lluís Llach com a setzè membre dels Setze Jutges a Terrassa.
* 31 de març: Jann Haworth i Peter Blake fan la fotografia de la portada de l’àlbum dels Beatles “Sgt. Pepper’s Lonely Hearts Club Band”. El disc es publicarà dos mesos després.
* 1 d’abril: s’inaugura l’aeroport Girona-Costa Brava.
* 1 i 2 d’abril: primers recitals de Joan Manuel Serrat al Palau de la Música Catalana. Hi presenta el seu primer LP. En la primera part del programa canten també Jacinta, Jocelyne Jocya i Marian Albero.
* 21 d’abril: cop d’estat dels coronels a Grècia.
* 23 d’abril: es mor el coronel Vladimir Mihailovitx Komarov, tripulant de la càpsula Soiuz 1. És el primer accident mortal en un vol espacial.
* 1 de maig: Elvis Presley es casa amb Priscilla Ann Beaulieu Wagner a l’hotel Aladdin de Las Vegas.
* 7 de maig: primer concert del Grup de Folk a la parròquia de Sant Felip Neri de Barcelona.
* 25 de maig: primer i únic concert dels Setze Jutges al Palau de la Música Catalana.
* 1 de juny: els Beatles publiquen el disc “Sgt. Pepper’s Lonely Hearts Club Band”.
* 5 a 10 de juny: Guerra dels Sis Dies. Les tropes d’Israel entren en el territori egipci de l’est del canal de Suez, vencen l’exèrcit de Jordània i ocupen la península del Sinaí.
* 7 de juny: es mor l’escriptora Dorothy Parker. Tenia 73 anys.
* 13 de juny: s’obre al trànsit l’avinguda Meridiana de Barcelona.
* 16 de juny: s’inaugura a l’Hospitalet el polígon d’habitatges de Bellvitge.
* 16 a 18 de juny: festival Monterey Pop; “Summer of Love” a Haigh-Ashbury (San Francisco)… eclosió del moviment “hippie”.
* 25 de juny: primer programa de televisió emès per Mundovisión. Es va dir “Our World” i per la part britànica els Beatles van sortir gravant “All you need is love”. L’aportació de TVE va consistir en imatges de barques de pescadors a la badia d’Algesires amb Gibraltar al fons.
* 25 de juny: es mor el pintor Josep Obiols. Tenia 73 anys.
* 8 de juliol: durant la nit del 8 al 9 un grup de joves segresta la imatge de la Mare de Déu del santuari de Núria com a acte de suport a la campanya “Volem bisbes catalans”. No la varen tornar fins al 28 de gener de 1972, just el dia que Narcís Jubany prenia possessió com a bisbe de Barcelona (més informació aquí).
* 13 de juliol: el ciclista anglès Tom Simpson es mor a causa d’una aturada cardiorrespiratòria durant l’ascens al Mont Ventoux en la 13a etapa del Tour de França.
* Agost: el Publi Cinema es converteix en la primera sala d’art i assaig de Barcelona. El programa inaugural el formen “Repulsión”, de Roman Polanski, i el curtmetratge “Cercles”, de Ricardo Bofill Levi.
* 27 d’agost: es mor Brian Epstein, mànager i descobridor dels Beatles. Tenia 32 anys.
* Setembre: Novena  –i darrera–  edició del Festival de la Canción Mediterránea. La cançó guanyadora és “La chanson du bonheur”, cantada per Guy Mardel i Nancy Holloway.
* Octubre: Joan de Sagarra utilitza per primera vegada l’expressió “gauche divine” en un article sobre la presentació de l’Editorial Tusquets en la seva columna del diari “Tele/eXprés”.
* 3 d’octubre: es mor el cantant Woody Guthrie. Tenia 55 anys.
* 9 d’octubre: assassinat del comandant Ernesto “Che” Guevara a la selva de Bolívia.
* 10 d’octubre: eleccions a Procuradors en Corts pel terç familiar. A Barcelona surt elegit Juan Antonio Samaranch.
* 15 d’octubre: mentre era a la Fira del Llibre de Frankfurt un tramvia atropella l’editor Víctor Seix. Es va morir el dia 21 del mateix mes.
* 7 de novembre: Àngel Fabregas, llibreter de la Llar del Llibre, crea la discogràfica Als 4 Vents. Va funcionar, amb dificultats, fins al 1971.
* 13 de novembre: el cine Savoy de Barcelona s’estrena també com sala d’art i assaig amb la projecció de “The Servant”, de Joseph Losey.
* 23 de novembre: s’estrena “La piel quemada”, de Josep Maria Forn. Va ser la primera pel·lícula que abordava el tema de la immigració a Catalunya.
* 26 de novembre: primer concert de Quico Pi de la Serra en solitari al Palau de la Música Catalana.
* 30 de novembre: apareix el número 1.000 del “Tele/eXprés” i s’inaugura l’edifici del diari al xamfrà Aragó-Roger de Flor.
* Desembre: s’edita per primera vegada la nadala de la Fundació Jaume I, de la família Carulla.
* 3 de desembre: el cirurgià Christian Barnard fa el primer trasplantament de cor humà a l’hospital Groote Schuur de Ciutat del Cap.
* 10 de desembre: es moren en accident d’aviació Otis Redding (26 anys) i el grup The Bar-Kays.
* 15 de desembre: la revista “Fotogramas” arriba al número 1.000 i introdueix el color a les seves pàgines.
* 27 de desembre: es mor el matemàtic Ferran Sunyer i Balaguer. Tenia 55 anys.

* Alguns discos importants de 1967: “Sgt. Pepper’s Lonely Hearts Club Band”, Beatles /// “The Piper at the Gates of Dawn”, Pink Floyd /// “The Velvet Underground & Nico”, The Velvet Underground /// “The Doors”, The Doors /// “Sunshine Superman”, Donovan /// “Are you Experienced?” i “Axis: Bold as Love”, The Jimi Hendrix Experience /// “Francesc Pi de la Serra”, Francesc Pi de la Serra /// “Raimon al Palau” i “Cançons de la roda del temps”, Raimon /// “Joan Manuel Serrat” i “Cançons tradicionals”, Joan Manuel Serrat /// “Taxista” (EP), Pau Riba /// “Festival Folk”, Grup de Folk. 

AQUELARRE DE CERVERA

RECORDANCES CERVERINES. (1) - 44 ANYS DE L'ESTACA D'EN LLUÍS LLACH A CERVERA. 09-18.04.16. Fa prop de 44 anys d'en Lluís Llach i L'Estaca a Cervera. “ Recordo, que fa molts i molts anys, gairebé 44, que en Lluís Llach va venir a fer un recital a Cervera, amb la seva Estaca i que l'any següent, el gener del 1973 va anar a l'Olympia de París...” Lluís Llach el 1972 a Cervera. No se quin dia era, ni de quin més, només se que fou l'any 1972 que en Lluís Llach vingué a cantar a Cervera. Recordo, un pèl borrós, que feia fresca, si amics, durant anys i panys vaig conservar un petit programa de l'acte, imprès en un paper marronós o potser veig ,que a la fi vaig perdre, ja sabeu que a cada bugada es perd un llençol ,i hom algun cop n'hi ha perdut dues o tres. Aquell any l'Agrupació Sardanista de l'època, volia fer i feia més activitats de les purament sardanístiques , es va decidir fer un concert d'en Lluís Llach, que llavors, ja era un jove ( de 24 anys) reivindicatiu en els temes antifranquistes i catalanistes, membre dels Setze Jutges, amb importants cançons al seu sarrò, entre d'altres, la ja famosa Estaca. No recordo el perquè, el concert és vàrem fer al Paranimf de l'antiga Universitat – borbònica – de Cervera, un recinte rectangular força gran amb només dues entrades, una a cada punta del rectangle. Que s'ompli de gom a gom, el que si recordo que quedà tant atapeït que no hi va cabre ni la Guàrdia Civil, que ens venia a controlar el que es feia i que es cantava - doncs en aquella trista època L'Estaca estava prohibida pels franquistes – Tot això, sí que recordo, doncs hom va tenir l'honor de presentar el concert, comprovant com un public fidel i entregat, malgrat tot, cantà L'Estaca improvisadament. Un concert memorable d'un jove Lluís Llach de llargs cabells, acompanyat de Laura Almerich (a la guitarra clàssica) i altres que no recordo. En acabar férem un sopar de pa amb tomàquet, i etcétera, xerrant distesos amb en Lluís, - que ho tenia tot molt clar- i la gent de l'agrupació parlant de tot una mica, sobretot del futur de Catalunya. Fins, recordo, que després de la llarguíssima xirinol.la - i com aquell que no vol la cosa.- ens ajudà a empènyer el cotxe d'un amic de la colla, que no se si estava fred o baix de bateria. Lluís Llach de Cervera l'Olympia de París A partir d'aquell concert, amb el fet de durant i després, quan sapigué que en Llach l'any següent (1973) n'anava a l'Olympia de París, vaig escriure un article a La Segarra de Cervera que l'intitulá: “Lluís Llach de Cervera a l'Olympia de París ”, o així. Recital que va fer el 21 de gener de 1973, on cantà dinou cançons acompanyat, - suposo com a Cervera- de Laura Almerich (guitarra clàssica i segones veus), Rafael Ortiz (contrabaix),i Jordi Jené (viola, trombó i percussió) on gravaren en directe el disc Lluís Llach a l'Olympia de París, amb una portada d'un Lluís de llargs cabells, semblant a un poster que tenia al pis dels pares a Cal Massot. I qui ho havia de dir...? Des de llavors Cervera a canviat molt, sobretot en el tema Nacional ha avançat força, i si no mireu: Cada vegada que hi vinc la trobo farcida d'estelades. O com el passat dijous 31 de març d'enguany, el Ple de la Paeria de Cervera aprovà una moció per declarar persona non grata el rei Felip VI, i el conjunt de la monarquia espanyola, a partir d'un text, presentat per la CUP-PA, i aprovada pels quatre regidors de CDC , els 2 d'ERC, els d'Inse, Independents per la Segarra i del regidor de l'Esquerra Independentista, i abstencions de MES i SiF. Doncs sí, qui ho havia de dir, que Catalunya i en Llach , han fet molts canvis des d'aprop dels 44 anys d'aquell famós recital. Ara i després de les Eleccions del 27S (el 27 de setembre del 2015), tenim un Parlament i un Govern de la Generalitat de caire independentista – això si patint dos mesos i mig de discussions - amb un Full de Ruta de 18 mesos o més per bastir un procés per la República Catalana. I que com veieu en Lluís Llach, l'autor de l'Estaca, ara és protagonista directe de la nostra història, doncs passats 44 anys, aquell cantautor ara es dedica a la política, després d'encapçalar la llista de JxSí per Girona com a independent, ara és Diputat de Junts pel Sí i president de la comissió d'estudi del Procés Constituent, en lloc de la malaurada Muriel Casals, hi ho fa amb tot l'ànim del món. Petita història de l'Estaca. I parlant de l'Estaca, que ara es canta molt, els onzes de setembre, fins i durant la campanya electoral del 27S, els partits i coalicions independentistes la varen tocar, cantar i versionar manta vegades. L'Estaca és la cançó que Lluís Llach va compondre al Piano del Mas Pi a Verges, l'any 1968, a vint anys, a partir d'unes converses que va tenir amb en Narcís Llansa i Tubau, més conegut per L'avi Llansa o L'avi Siset, el barber de Besalú, un republicà catalanista i anticlerical, que fou regidor per ERC, també, de Besalú-, i passava els estius a Verges a casa de la seva filla, allí jugava a la botifarra amb el seu nét, Ponç Feliu, i la seva colla, on hi havia Lluís Llach amb qui, també, anava a pescar al Ter. Una cançó de complement per al seu tercer disc senzill, que ha esdevingut una de les cançons més popular del món en català. Se n'han gravat prop d'un centenar de versions amb moltes llengües i estils. Difosa arreu del món, un himne pel sindicat obrer polonès Solidarnösc, entre altres. I que el 1985 la corejarem conjuntament amb milers de persones al Camp del Barça. “I ara que ho tenim mig embastat, - encara que no el peu al coll- continuem endavant, fent el que ens diu: L'Estaca d'en Llach: “Si estirem tots, ella caurà i molt de temps no pot durar. Segur que tomba, tomba, tomba...” Víctor Lluelles i Cardona http://elblocdelvictor.blogspot.com

RECORDANCES CERVERINES. (1) - 44 ANYS DE L'ESTACA D'EN LLUÍS LLACH A CERVERA.

09-18.04.16.

Fa prop de 44 anys d'en Lluís Llach i L'Estaca a Cervera.

“ Recordo, que fa molts i molts anys, gairebé 44, que en Lluís Llach va venir a fer un recital a Cervera, amb la seva Estaca i que l'any següent, el gener del 1973 va anar a l'Olympia de París...”

Lluís Llach el 1972 a Cervera.

No se quin dia era, ni de quin més, només se que fou l'any 1972 que en Lluís Llach vingué a cantar a Cervera. Recordo, un pèl borrós, que feia fresca, si amics, durant anys i panys vaig conservar un petit programa de l'acte, imprès en un paper marronós o potser veig ,que a la fi vaig perdre, ja sabeu que a cada bugada es perd un llençol ,i hom algun cop n'hi ha perdut dues o tres. Aquell any l'Agrupació Sardanista de l'època, volia fer i feia més activitats de les purament sardanístiques , es va decidir fer un concert d'en Lluís Llach, que llavors, ja era un jove ( de 24 anys) reivindicatiu en els temes antifranquistes i catalanistes, membre dels Setze Jutges, amb importants cançons al seu sarrò, entre d'altres, la ja famosa Estaca. No recordo el perquè, el concert és vàrem fer al Paranimf de l'antiga Universitat – borbònica – de Cervera, un recinte rectangular força gran amb només dues entrades, una a cada punta del rectangle. Que s'ompli de gom a gom, el que si recordo que quedà tant atapeït que no hi va cabre ni la Guàrdia Civil, que ens venia a controlar el que es feia i que es cantava - doncs en aquella trista època L'Estaca estava prohibida pels franquistes – Tot això, sí que recordo, doncs hom va tenir l'honor de presentar el concert, comprovant com un public fidel i entregat, malgrat tot, cantà L'Estaca improvisadament. Un concert memorable d'un jove Lluís Llach de llargs cabells, acompanyat de Laura Almerich (a la guitarra clàssica) i altres que no recordo. En acabar férem un sopar de pa amb tomàquet, i etcétera, xerrant distesos amb en Lluís, - que ho tenia tot molt clar- i la gent de l'agrupació parlant de tot una mica, sobretot del futur de Catalunya. Fins, recordo, que després de la llarguíssima xirinol.la - i com aquell que no vol la cosa.- ens ajudà a empènyer el cotxe d'un amic de la colla, que no se si estava fred o baix de bateria.

Lluís Llach de Cervera l'Olympia de París

A partir d'aquell concert, amb el fet de durant i després, quan sapigué que en Llach l'any següent (1973) n'anava a l'Olympia de París, vaig escriure un article a La Segarra de Cervera que l'intitulá: “Lluís Llach de Cervera a l'Olympia de París ”, o així. Recital que va fer el 21 de gener de 1973, on cantà dinou cançons acompanyat, - suposo com a Cervera- de Laura Almerich (guitarra clàssica i segones veus), Rafael Ortiz (contrabaix),i Jordi Jené (viola, trombó i percussió) on gravaren en directe el disc Lluís Llach a l'Olympia de París, amb una portada d'un Lluís de llargs cabells, semblant a un poster que tenia al pis dels pares a Cal Massot.

I qui ho havia de dir...?

Des de llavors Cervera a canviat molt, sobretot en el tema Nacional ha avançat força, i si no mireu: Cada vegada que hi vinc la trobo farcida d'estelades. O com el passat dijous 31 de març d'enguany, el Ple de la Paeria de Cervera aprovà una moció per declarar persona non grata el rei Felip VI, i el conjunt de la monarquia espanyola, a partir d'un text, presentat per la CUP-PA, i aprovada pels quatre regidors de CDC , els 2 d'ERC, els d'Inse, Independents per la Segarra i del regidor de l'Esquerra Independentista, i abstencions de MES i SiF.

Doncs sí, qui ho havia de dir, que Catalunya i en Llach , han fet molts canvis des d'aprop dels 44 anys d'aquell famós recital. Ara i després de les Eleccions del 27S (el 27 de setembre del 2015), tenim un Parlament i un Govern de la Generalitat de caire independentista – això si patint dos mesos i mig de discussions - amb un Full de Ruta de 18 mesos o més per bastir un procés per la República Catalana. I que com veieu en Lluís Llach, l'autor de l'Estaca, ara és protagonista directe de la nostra història, doncs passats 44 anys, aquell cantautor ara es dedica a la política, després d'encapçalar la llista de JxSí per Girona com a independent, ara és Diputat de Junts pel Sí i president de la comissió d'estudi del Procés Constituent, en lloc de la malaurada Muriel Casals, hi ho fa amb tot l'ànim del món.

Petita història de l'Estaca.

I parlant de l'Estaca, que ara es canta molt, els onzes de setembre, fins i durant la campanya electoral del 27S, els partits i coalicions independentistes la varen tocar, cantar i versionar manta vegades. L'Estaca és la cançó que Lluís Llach va compondre al Piano del Mas Pi a Verges, l'any 1968, a vint anys, a partir d'unes converses que va tenir amb en Narcís Llansa i Tubau, més conegut per L'avi Llansa o L'avi Siset, el barber de Besalú, un republicà catalanista i anticlerical, que fou regidor per ERC, també, de Besalú-, i passava els estius a Verges a casa de la seva filla, allí jugava a la botifarra amb el seu nét, Ponç Feliu, i la seva colla, on hi havia Lluís Llach amb qui, també, anava a pescar al Ter. Una cançó de complement per al seu tercer disc senzill, que ha esdevingut una de les cançons més popular del món en català. Se n'han gravat prop d'un centenar de versions amb moltes llengües i estils. Difosa arreu del món, un himne pel sindicat obrer polonès Solidarnösc, entre altres. I que el 1985 la corejarem conjuntament amb milers de persones al Camp del Barça.

“I ara que ho tenim mig embastat, - encara que no el peu al coll- continuem endavant, fent el que ens diu: L'Estaca d'en Llach: “Si estirem tots, ella caurà i molt de temps no pot durar. Segur que tomba, tomba, tomba...”

Víctor Lluelles i Cardona

http://elblocdelvictor.blogspot.com